La presència de dones al capdavant de les associacions de veïns era molt minoritària fa poc més d’una dècada, però en els últims anys la situació ha canviat substancialment. I és que en l’actualitat, catorze de les trenta-quatre associacions de la ciutat, el 42%, són presidides per dones. Una presència que pot augmentar a curt termini si les de dels barris del Clot i la Mariola (en cas que aquesta última no es dissolgui) opten perquè sigui una dona la seua màxima representant.
Dolors Comes i Mari Carmen Guerrero, les presidentes de Grenyana i la Bordeta, respectivament, van ser dos de les pioneres al capdavant d’una associació i, després de més de dos dècades al càrrec, senten orgull al veure que el món veïnal guanya presència femenina. “En el seu moment ningú volia portar l’associació i m’hi vaig presentar”, diu Comes. “Un temps després van veure que l’associació era molt més activa que abans i la gent s’hi va tornar a involucrar, però no va ser gens fàcil i és un orgull veure que altres han seguit el nostre camí”, assegura Comes.
Per la seua part, Guerrero diu que “vaig entrar com a vocal i més tard van considerar que era la més apta per ser presidenta i aquí segueixo”. Considera que “la nostra presència al capdavant de les associacions ha servit per visibilitzar problemes que abans no es tocaven, com el maltractament, i hem dut a terme més activitats d’àmbit social”.Després de Comes i Guerrero els van seguir altres com Veni Ros (Cappont), Marina Pifarré (Camí de la Mariola) o Marisa Arias (Escorxador), que reconeixen que, malgrat que s’ha avançat molt en aquests últims anys, encara queda un llarg camí per aconseguir la plena igualtat. “Abans no estava tan ben vist que una dona estigués al capdavant d’una associació, però ara és el normal i considero que som millors negociadors, tenim més sensibilitat i ens hem empoderat soletes”, indica Ros.
Per la seua part, Pifarré assenyala que “sabem comunicar millor les necessitats dels veïns, però encara hi ha molta cultura del patriarcat i continuem lluitant per la igualtat, però costa molt”. Per la seua banda, Arias explica que es va presentar al càrrec de presidenta “per voler ajudar els meus veïns i s’ha de recalcar que la nostra tasca és voluntària i a poc a poc anem trencant la bretxa de gènere perquè abans només estàvem en l’àrea de la dona i ara presidim associacions”.D’altra banda, Mireia Valls (Butsènit), Pilar Sánchez (Magraners), Nora Ribau (Llívia) i Montse Muixí (Turó de Gardeny) són de les últimes que han assumit el càrrec i han contribuït al reclamat relleu generacional que tant demanen les associacions. “Som més conciliadores i resolutives perquè tenim una visió més global”, considera Valls.
Per la seua part, Muixí va assumir el càrrec gairebé per sorpresa, ja que “creia que hi havia persones més ben preparades, però la junta va dir que jo era la indicada i no me’n penedeixo, perquè és necessari que les dones guanyem presència”. Ribau també va viure un cas similar a Llívia, ja que “ningú volia fer un pas al capdavant i jo ho vaig fer”. “Estic molt contenta de treballar per millorar la vida dels meus veïns, això és vocacional”, manifesta.
Aquest fet altruista també és subscrit per Sánchez, que assenyala que “la majoria de la nostra junta la componen dones”. “Abans ser al capdavant de les associacions es concebia com una feina d’homes, però s’ha demostrat que podem fer de tot”, conclou.
“La Federació de Veïns ha de tenir una presidenta”
Com no podia ser d’altra manera, cada presidenta veïnal de la ciutat té la seua opinió, causes a defensar i projectes per als seus barris, però totes coincideixen en el mateix respecte al futur de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV): que l’ha de liderar una dona.
Un fet sobre el qual l’actual president, Toni Baró, es manifesta a favor i diu que acceptaria “encantat”, però les presidentes assenyalen que, a més a més de ser dona, “no ha de tenir vinculacions polítiques i ser al més transparent i comunicativa possible amb totes les associacions de veïns i defensar els seus drets”. Fins al moment, cap dona ha presidit la federació, malgrat el protagonisme femení en la gènesi del moviment veïnal de la ciutat. Potser l’exemple més emblemàtic és el de Lídia Ruiz, que va liderar la lluita dels veïns del barri del Clot per evitar que es construís un gran bloc de pisos a l’actual plaça als anys setanta.
Precisament, aquesta associació ha d’elegir en les properes setmanes el successor del seu actual president, Manel Rodríguez.