Todas las entradas de: administrador

acte informatiu “Nou POUM: futur de Lleida i afectació al #BarriTuróDeGardeny” amb @tonipostius (regidor de la @paerialleida) arquitectes i advocats.

Us informen  que en unes setmanes s’aprovarà el POUM o Pla d’Ordenació Urbana Municipal  de Lleida. Segons el projecte del POUM presentat per l’ajuntament, no es permetrà durant 15 anys el creixement del nostre barri, esdevenint inevitablement una zona marginal o cul de sac. Tot i les protestes de l’associació de veïns Turó de Gardeny l’ajuntament no s”ha dignat a reunir-se amb nosaltres. És per això que hem iniciat una ronda de reunions amb altres entitats, però necessitem el recolzament i col.labiració de tot el veïnat. El dijous dia 1 de març, a les 20:00 hores, hem organitzat una xerrada a la Seu de l’Associació per informar-vos. Hem convidat al Toni Postius, regidor de l’ajuntament de Lleida i Diputat a Madrid. A la xerrada també vindran arquitectes i advocats per explicar-nos que pretén el  POUM, com ens afectarà i què podem fer. És molt molt important que vingueu. Ens juguem el futur dels nostres habitatges, dels nostres carrers i del nostre barri. Si us plau difongueu aquest missatge a tots aquells que conegueu. Quants més siguem el dia 1 més força tindrem i més cas ens faran tots els polítics i institucions implicades.

CiU, el nou POUM i el #barriTuródeGardeny

El futur de la ciutat de Lleida vindrà determinat pel disseny i desenvolupament del POUM. L’ajuntament de Lleida té previst aprovar en breu el disseny del creixement de la ciutat; és a dir, cap a on i com s’estendrà Lleida. Malauradament, l’Ajuntament no té previst que el nostre barri, a l’igual que el barri de La Mariola creixi i, per tant, es desenvolupi. Es veu que hi ha altres prioritats, segurament, de caràcter econòmic i especulatiu més que de futur o, si més no, de ciutadania.

Ahir, dilluns 12 de febrer, els regidors Toni Postius i Cristina Simó es van reunir amb la Junta de l’Associació Veïnal Turó de Gardeny per explicar la seva proposta de ciutat pels propers 15 anys i, concretament, com afectaria al nostre barri. En poques línies es pot concloure que la proposta de CiU pel nostre barri és la de creixement ordenat i de futur en contraposició a la proposta del projecte presentat per la Paeria el qual no contempla cap tipus de creixement pel nostre barri ni pel barri de La Mariola la qual cosa fa que aquesta part de Lleida acabi essent un cul de sac.

Seguir leyendo CiU, el nou POUM i el #barriTuródeGardeny

El primer parc lúdic per tots i totes al barri Turó de Gardeny.

Fa més de 10 anys que els veïns i veïnes del barri Turó de Gardeny decidiren crear l’Associació Veïnal que porta el nom del seu barri. Un bon dia la gent es va preguntar on eren, què eren, què volien i què necessitaven. Molts d’ells van adonar-se de què els seus interessos i les seves  inquietuds eren similars, almenys en la seva majoria; però que ningú, sinó ells mateixos, farien quelcom pel seu entorn. Però el que no s’imaginaven era que trobarien tantíssimes dificultats, fins i tot per ser escoltats. En assemblea oberta van parlar i van decidir unir-se per a enfortir el barri i per ser escoltats allí on havien de ser escoltats.

Anys després el barri Turó de Gardeny és reconegut en tota Lleida i la seva Associació Veïnal s’ha fet un espai en el món veïnal de la nostra ciutat.

Seguir leyendo El primer parc lúdic per tots i totes al barri Turó de Gardeny.

Fins sempre, amic

Avui, dia 13 de gener de 2018 el nostre amic i conveï Antonio Salazar ens ha deixat. Des de la Junta de l’Associació Veïnal Turó de Gardeny, volen manifestar el nostre més sincer condol a la família, i a tots aquells que l’estimaven.

Antonio Salazar, una gran persona, un gran amic, et trobarem a faltar.

Junta Associació Veïnal Turó de Gardeny

Lleida, 13 de gener de 2018

#nitdereis “Las abarcas desiertas”

Miguel Hernández, ho va escriure en 1937, en plena guerra civil, perquè estaven recollint donatius perquè tots els nens tinguessin una joguina.

Las abarcas desiertas  
Miguel    Hernández (1937)

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Y encontraban los días, que derriban las puertas,mis abarcas vacías,mis abarcas desiertas. Seguir leyendo #nitdereis “Las abarcas desiertas”